El nou enfocament en matèria de capacitat jurídica

El 17 d’agost de 2022 es va publicar al BOPA la Llei30/2022, del 21 de juliol, qualificada de la persona i de la família.

Amb aquesta llei, el dret andorrà s’adapta als principis rectors del Conveni de les Nacions Unides relatiu als drets de les persones amb discapacitat. Això ha implicat, entre altres, la supressió de la institució de la incapacitació, així com les mesures que comportaven la substitució de la voluntat de les persones amb discapacitat.

Actualment, no hi haurà declaració judicial d’incapacitació sinó que s’establiran determinats suports per a garantir l’exercici dels drets de les persones amb discapacitat.

Aquest nou enfocament en matèria de capacitat jurídica i del seu exercici, comporta l’establiment de mesures de suport de caràcter voluntari o judicial. Es prioritza que la presa de decisions estigui sempre en mans de la persona assistida i que la persona que dona el suport només intervingui en els casos necessaris. En el cas que la persona amb discapacitat no pugui formular la seva voluntat lliurement, el suport podrà tenir caràcter representatiu respectant, sempre que sigui possible, la voluntat de la persona assistida.

‍

‍

‍

‍

Les noves institucions de protecció o de suport a la persona són les següents:

‍

1.  La tutela: protegeix les persones menors d’edat no emancipades que no estiguin sota l’autoritat parental o que es trobin en situació de desemparament.

2. La curatela: s’aplica a les persones menors d’edat emancipades, o bé a les persones amb discapacitat, o bé a les persones declarades absents.

3. El defensor judicial: en els casos en els quals existeixi un conflicte d’interessos entre la persona titular d’un càrrec de protecció o de suport i la persona assistida, o bé, mentre que es constitueix una institució de protecció.

4. La guarda de fet: el guardador de fet assumeix les funcions de protecció del menor d’edat o de la persona amb discapacitat sense un títol formal que el legitimi. Sol ser un familiar de la persona assistida.

‍

‍

Natàlia Canut Fernández

jurista